REGLES MATRIMONIALS

Aquests dies a classe hem estat parlant de la cultura, la qual prenent la definició de Lévi-Strauss (antropòleg francés 1908-2009 ) podríem definir-la dela següent manera: “Claude Lévi-Strauss: «La cultura puede considerarse como un conjunto de sistemas simbólicos que tienen situados en primer término el lenguaje, las reglas matrimoniales, las relaciones económicas, el arte, la ciencia y la religión. Estos sistemas tienen como finalidad expresar determinados aspectos de la realidad física y de la realidad social, e incluso las relaciones de estos dos tipos de realidad entre sí, y las que estos sistemas simbólicos guardan los unos frente a los otros» (1979: 20).

Agafant aquesta definició, m’he volgut centrar concretament, en el que són les regles matrimonials, com un dels sistemes simbòlics del conjunt que conformarien la cultura. Cada cultura té unes normes matrimonials determinades, Aquestes regles matrimonials han estat heretades, transmeses durant generacions. Tenen significats i simbolismes deferents a cadascuna d’elles, i expressen en cada cas una realitat social concreta i específica.

Podem prendre un mateix exemple exposat a classe sobre el que seria el matrimoni entre els Reis d’Espanya. En aquest cas concret, parlem d’un matrimoni realitzat segons les normes matrimonials que marca l’Església Catòlica. Unes normes heretades històricament amb tot el simbolisme que comporta l’enllaç de compromís vers l’Església i el propi matrimoni, i específicament, aquest matrimoni tindria un significat afegit, un enllaça que segella la continuïtat de la monarquia imperant al nostre país.

Altres exemples culturals de regles matrimonials, serien el matrimoni poligàmic, on un home pot contraure matrimoni amb vàiries dones. En les cerimònies matrimonials japoneses, es pren sake per segellar la unió (ritual anomenat San san kudo), en algunes cultures també se li escull marit a la dona sense que aquesta pugui escollir-ho, etc.

Doncs bé, veient que les regles en els enllaços matrimonials poden ser molt diversos i tenir diferents significats, volia compartir una noticia publicada l’any passat en El Mundo, que fa referència a un cas concret on aquestes normes matrimonials queden reflexades de forma molt específica. Es tracta d’una nena de la India que és casada amb un gos per tal de salvar-la dels mals esperits. Resulta que a la nena li van sortir més dents de les considerades normals, la qual cosa, en una societat tribal hindú, això és signe de mal presagi, per ella i la seva família. Segons diu la tradició, la nena és una persona astrológicament maleïda pel matrimoni i per salvar-la s’ha de casar amb un gos. La cerimònia és una celebració com qualsevol altra boda, amb banquet inclòs, seguint la normalitat de les bodes tradicionals hindús.

 A continuació podeu trobar l’enllaç de la noticia: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/16/internacional/1234775181.html

Casan a una niña india con un perro para salvarla de los malos espíritus

Noticia publicada en el diari el Mundo el dia 16 de febrer del 2009

Anuncios

~ por antropologia2010 en abril 25, 2010.

2 comentarios to “REGLES MATRIMONIALS”

  1. Crec que el cas de la nena “casada” amb el gos, tot i el sensacionalisme de la premsa, ens mostra la idea que les regles matrimonials tenen un fort caràcter simbòlic que transcendeix el fet purament biològic. No estem pensant en aquest cas en un matrimoni de reproducció.
    I si ens parem a pensar, també en la nostra societat algunes persones estableixen relacions amb els animals que estan molt properes a la que es planteja en aquesta notícia: hi han cementiris per mascotes amb làpides que molts humans les voldrien! I a vegades tolerem als animals comportaments que no acceptaríem en éssers humans.

  2. Tot això em fa pensar amb que, el fet que siguem éssers amb necessitats de vincles socials ens obliga a crear relacions estipulades de forma arbitrària, basades en creences (la religió), en contractes (els casaments concertats), en la conveniència…. en cada espai cultural s’esdevé un ritual normalitzat, que també muta amb el temps i adapta noves formes de convivència: les parelles de fet, per exemple.

    Gràcies per incitar-me a la reflexió!

    Elena Gelabert

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: