Berdaches: entre la tradició i l’activisme

Mai m’havia plantejat l’orientació sexual dels indígenes, on naturalment, trobem casos d’homosexualitat, ens trobem amb una minoria dins de la minoria.

Les diverses tribus indígenes els denominen amb nom propi: nàdleehé (navajos), winkte (sioux), alyha (mojaves), etc.

Tradicionalment eren tractats com homes de doble esperit, eren respectats i estaven integrats dins la comunitat, els homes homosexuals es vestien com si fossin dones i podia triar marit. Actualment no tenen res d’espiritual que els lligui a la tradició, per això els gays i lesbianes indígenes reclamen justificar culturalment la seva presència com a membres actius de la societat, ja que no poden recolzar-se a cap estructura que convalidi culturalment els seus comportaments sexuals, per tant, no són considerats culturament indis. Es per això, que busquen la redefinicio de les categories sexuals.

 – Què implica ser homosexual  en un espai d’aquesta especificat cultural?

– Podríem parlar en aquests espais culturals d’identitats homosexuals?

– Quin seria el camí a seguir?

Es clar que estem davant d’un cas de discriminació sexual; els homosexuals indígenes han passat de gaudir el respecte de la comunitat a ser rebutjats per les seves orientacions sexuals. L’objectiu a assolir es una cultura del respecte, contra els prejudicis, la burla y la mirada que vigila y censura.

Al perdre el sentit del doble esperit, ens trobem dins una societat amb una clara divisió de les funcions (home-dona), amb uns valors socioculturals molt arraigats que construeixen la identitat del grup, on no hi ha lloc pels “dobles discursos”.

En aquests espais culturals sumament reduits hem de crear el sentiment de pertinença al grup, partint de la base en que tots som iguals en la diferència (apunt de P. Freire “A la sombra de este árbol”) hem de treballar en dues vessants: fomentant la no exclusió per  part de la comunitat i la integració del col·lectiu minoritari, privat de la llibertat d’expressió sense poder satisfer les necessitats pròpies.

Anuncios

~ por antropologia2010 en abril 25, 2010.

Una respuesta to “Berdaches: entre la tradició i l’activisme”

  1. Ahir i avui hem parlat de doxes i una companya ha comentat que les doxes podien ser també canviants: aquest cas que planteges servei d’il·lustració de veritats (punts de vista) que es constitueixen i que en fan veure la realitat de determinada manera. I aquestes doxes canvien i canvien els punts de vista, tot i que els fets continuen sent els mateixos.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: